I quan ja semblava que estava tot decidit va i em donen la beca per marxar 3 setmanes a England per aprendre angles. Només tenia una setmana per buscar el curs, l'allotjament, el vol i enllestir totes les coses per l'última setmana de feina al departament de Nutrició ... estress en estat pur!!!
Però per sort tot ha sortit bé. Un vol des de Reus fins a Bournemouth seguit d'un bus i dos trens per arribar a Bath i tot amb el meu anglès... I would like to go to... is this my train?? How much is the tiket for... El que mes dur sem va fer va ser buscar i trobar la residencia... Eren les 10 de la nit d'un dissabte, jo carregava la maleta de rodes i la motxilla i només feia que trobar-me gent beguda pel carres i molts disfressats... i doncs... a qui tenia que preguntar??? Mes d'una hora voltant i ningú em sabia dir on collons parava la meva residencia... al final, un parell de noies (de la poca gent que quedava serena al carrer) em van indicar la direcció. No hi havia ningú que em pogués donar la clau i vaig trucar a un telefon de seguretat... -Hello, I need my key for the residence... buuuf!!! esforços vaig tenir que fer per entendre'l i fer-me entendre!!! A les 12 de la nit ja estava instal·lada... Sola, sense Internet, llit petit, pica, armari i moqueta (per mi antihigiènica i ronyosa).
Peró d'això ja en fa gairebé dues setmanes, el meu anglès ha millorat... o no! Però he perdut la por a parlar-lo, que és del que es tracta!
Gent maca i gent entranyable a l'escola (i també fora). Taiwan, Finlàndia, Itàlia, Argèlia, Suisa, França, Alemanya, Aràbia Saudí, Corea, Polònia i of course...from Catalonia!!
Tardes senceres als parcs, escapades a Bristol, Cardiff i London (les dues últimes les tinc pendents per aquest cap de setmana), una festa IMPRESSIONANT en un barri de Bristol amb aires del Bronxs de NY. Mai el meu cos havia rebut l'impacte de tants decibels de so!...fins hi tot tenia por que el meu cor se'm descompenses amb aquells sotracs! Gent de tots els racons del mon, fins i tot algun doble d'un model de CK, arros i mongetes amb pollastre i cervesa a 1 Pound ... més tard ens van dir que era perillós anar-hi... Massa primmirats aquests anglesos de Bath...
Estic bé amb la gent, amb l'idioma, m'estic acostumant al menjar (tot i que tinc cuina i de tant en tant em regalo una amanida amb oli d'oliva) però el que no puc suportar es el temps!!!! Pluja, vent, fred... que no se n'han adonat els Anglesos que som al pic de l'estiu!!!!!!!!!!!!!!
Un repte superat i una experiència més que guardaré amb molt bon record.
Merhaba! 
