Temporada de calçots

Temporada de calçots i de quedades. Qualsevol excusa és bona per (re)trobar-nos... I tenir la sensació que per molts dies que passin sense veure'ns, per molt que canviïn les nostres vides, sempre, i dic: sempre, sereu amics.

Quatre fotos per recordar aquell diumenge de març amb un sol espaterrant (que tant hem esperat durant aquest hivern llarg i fred).

Gossos falderUs amb una dubtosa orientació sexual, cervesa per seguir amb el Vi negre, ratafia i tiberi de calçots, sense oblidar la llangUniseta, la "panxeta"(???) i els xorisets. Postres fets amb molt d'amor i carinyo però sense raspadura de llimona, confidencies i alguna canita al aire. Un...no m'importa perdre el tren per seguir xerrant amb vosaltres. Endivinalles..."tinc una dent i faig correr a tota la gent"."Una senyora..."...mmm, no el recordo,...però se que sempre nava molla. Escura que escura el got de salsa, Anna Maria! L'any que ve n'hauras de preparar un xic mes!...encara que en se d'alguns que mai dirien prou. L'all i oli que tant fa remugar a l'Albert, pero que sempre se n'acaba sortint... Un piset acabat d'estrenar i una molt bona noticia: t'enim un profe nou al Ripolles!

...Una bona estona que esperU que es repeteixi ben aviat!

Un cap d'any diferent

Un cap d'any diferent a l'Alguer, petita vila dels països catalans.

...Passejades per la muralla amb vistes al Mediterrani, caffè latte matutins de luxe amb l'escalforeta del sol. Pasta i pizza típicament italiana, recerca fallida (tot s'ha de dir) de la nostre estimada llengua i un apartament IKEA amb sofà llit i cuina dins l'armari. Sopar casolà de cap d'any exquisit (contant els estris de cuina que ens oferia l'armariet) a base de torradetes de salmo i caviar, amanida de tomata i mozzarella banyat a l'oli d'oliva i espolvorat d'orenga, pasta fresca al pesto i espumoso rosato per celebrar el nou any. No van faltar les dotze campanades retransmeses per l'estimat... Tomàs Molina^2. I el guateque, cutre, de la TV3 amb la Beth (Aaaixxx Nai com et queia la bava!!), Les Tietes Queques, Teràpia de Shock, i d'altres...

Un cap d'any diferent i molt entranyable.

C R I S I ?? !! ?? !!

C R I S I !!


CRISI econòmica
La CRISI dels...28?
CRISI de parella













P R O U, no???

Una Nació Una Selecció !!!

El meu primer partit de la selecció catalana.

17.30h. L'Ignasi arriba al pis amb el Chous, venen de fer un VoleiU. Després de dir: -Hola. ens saquegen la nevera, sopa de galets i un iogurt griego de Danone. Han deixat el cotxe ben aparcat davant de casa, només falta comprar l'entrada al servicaixa i agafar el transport públic per arribar al camp. Els intento convèncer que és la millor opció. I jo, que tinc poca força per fer sentir la meva veu, em veig pujant al cotxe i dient que SI a l'argument de: - va, si segur que hi haurà poca gent, trobarem aparcament a mates i comprarem l'entrada a les taquilles del camp.
19:00h, escoltem l'himne dels segadors des de la radio del cotxe tot buscant aparcament. El primer gol de la selecció catalana el sentim de l'afició des de la cua de les taquilles. Seiem a la "butaca" assignada, minut 30 de la primera part. I jo, desil·lusionada de l'ambient. On es la senyera gegant que ens ensenyaven per TV3? On és el mar de senyeres i estelades de l'afició? I els crits de ...UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ...o els d'UNA CATALUNYA INDEPENDENT??!?...
Bé..exagero una mica... potser...m'esperava més! molt més! Des d'aquí faig un crit: l'any vinent hem d'omplir el camp!!...que us semblaria el parit: CATALUNYA-ESPANYA?
Contenta de posar el nostre gra de sorra i de l'aportació de l'estelada. I també contenta per la victòria de la selecció Catalana i un altre cop contenta pel gol de Colòmbia en el temps afegit marxem tot enfredolits cap a casa.

El meu dimarts

08.00h em sona el despertador, el paro i segueixo al llit fent mandres i somiant desperta. És el millor moment del dia! No trobo l'hora d'aixecar-me del llit. Vinga, ja ni ha prou em dic. Em motiva l'esmorzar que m'espera, torradetes amb formatge fresc, un suc, cafè amb llet i en Cuní amb el seu "Bon dia Catalunya".
09.30h, prenc un dels diaris gratuïts a la parada del tram i el fullejo durant el trajecte. Els mateixos temes de sempre, CRISI!!Cansada d'aquests titulars me'n vaig a les planes de "societat", avui un elogi a Britney Spears.

10.00h marco el codi d'entrada i obro la porta del departament. BON DIAAA!! La rutina de sempre, deixar el taper a la nevera (avui fideus a la cassola), obrir l'ordinador, obrir el gmail i engegar el cromatògraf. Punxo 24 mostres. Mentre l'aparell em fa la feina miro el correu. 3 mails de la Montse, dos de novetats de llibres de farmacologia i un de nous convenis amb un proveïdor, com sempre. Dos mails del Facebook, a partir d'avui soc amiga de l'Albert i de la Núria. Xafardejo les seves pàgines i les seves amistats. Em sorprèn trobar que l'Ernest Benach és amic d'una de les amistats d'un dels meus amics, els polítics també han sucumbit en aquesta moda? Felicito el senyor Facebook, és tot un exit...a partir d'ara les nostres vides deixaran de ser privades... Hi ha qui diu que és un pla maquiavèl·lic dels serveis secrets per tenir-nos tots controlats, també he sentit veus que diuen que si busques feina en comptes de mirar-se el teu CV t'entren al facebook. Que hi ha de cert en tot això?? Bé, m'es igual. M'agrada haver-me retrobat amb gent que feia anys que no en sabia res. Si, reconec que soc una cotilla, qui no??
Son les 12.00h, el cromatògraf segueix fent-me la feina. L'Informàtic (aquest no és guapo) m'acaba de dir que hi han dos ordinadors que han dit prou, que tenen el hardware i sistema operatiu cardadíssim.

M'hai d'esperar un parell d'hores per dinar, aquest moment també m'agrada. Els becaris surten dels seus laboratoris per fer una mica de vida social. Amb quin tema dinarem avui?? Es sorprenent del que podem arribar a parlar. Després del cafè tornare a la feina una horeta més i cap a l'escola oficial. Encara no tinc el libre de teoria, C'est la vie! (de primer, ningú el te??) Hauré de tirar de fotocòpies perquè no el trobo a cap llibreria, tots esgotats.

Al vespre arribare a casa i haure de fer una rentadora ràpida a la roba que vai posar a rentar ahir i que no he estès. Em vai aplicar massa amb els fideus a la cassola i vaig oblidar la roba... soc mala mestressa de casa, no m'ho tingueu en compte.

I per fi un altre dels millors moments del dia, sofiiiing!! Jaure al sofà amb un nou capítol de Vendelplà... algú el va veure ahir?!! EM VA ENCANTAAAAR!!!

Aquest es el meu dimarts, i el teu??

Fly cap aqui, fly cap allà!

Quina alegria em van donar el Sr Vueling amb aquesta noticia!!!
A més amb uns horaris genials...
Clar que sempre es podria millorar...
...no pugeu taant els preus!!

My dream is to fly over the rainbow so high

Rise up don't falling down again

Rise up long time I broke its chance

I try to fly a while so high directions sky

I mencanta la frase...
... Far but never distant....

Peliula molt recomanable

Desde el momento en que Matthew (Josh Hartnett) ve a Lisa (Diane Kruger) por primera vez, se convierte en su obsesión. Ella pasa delante del escaparate de la tienda en la que él trabaja en el barrio de Wicker Park de Chicago, y queda prendado; le sigue, se conocen, y en seguida se enamoran. Todo en su relación parece perfecto hasta que un día ella desaparece sin dejar rastro. Dos años después, Matt ha rehecho su vida, pero todavía planea sobre él el recuerdo de ella y le atormentan sin cesar las preguntas sin resolver. Entonces, un buen día, por un instante ve a alguien en un bar que podría ser ella... ¿Lo es? A partir de ese momento empieza una enrevesada y obsesiva búsqueda de la mujer que le robó el corazón unos años antes y quizás de alguien que ahora está jugando con su mente. Moviéndonos en el tiempo adelante y atrás de un modo intrincado, y revelando la historia desde varias perspectivas, veremos cómo la búsque-a de Matthew de la verdad le conducirá cada vez más al fondo de un misterio, del que cada revelación será más terrible que la anterior. La pasión puede transformarse en obsesión, y Matthew descubrirá que a veces es posible amar demasiado a alguien. "La butaca"