Congrés CLA ( I ). L'Alguer

Deuria ser un dilluns de juliol i arribava a la feina de mol mala gana, allò que diuen, que et lleves amb el peu esquerra (la veritat, no m'hi vaig fixar). El cas, que arribo a la feina i la Carol, la meva companya de laboratori, em diu que al setembre ens envien a un congrés...a Sardenya!! El congrés es farà en un resort molt a prop de Cagliari, diu. Jo no donava crèdit del que m'estava dient, que marxem a Sardenya en un resort 5 dies tot pagat??? Un cop assimilada la noticia vam dedicar el matí a buscar vols. Hi havien vols a Cagliari però els horaris de vol no eren compatibles amb els dies del congrés i a mi no se'm va ocórrer altre cosa que buscar un vol a l'Alguer. Total, Cagliari està a l'altre punta de l'Alguer, però és una illa, no? I què millor que un cotxe per mourens d'una punta a l'altre. Ingènua de mi pensant-me que com que és una illa les distancies són curtes... 262 Km. Tot i que no ve al cas, aquell mateix dia buscant vols me'n vaig adonar que Vueling posa vols directes Barcelona-Nice! I em va trucar l'Anna (la meva germana) per dir-me que es comprava un cotxe i que em donava el seu per 300€. Evidentment, aquell dia no em vaig llevar amb el peu esquerre.

Al cap de dues setmanes de tornar de vacances ja agafàvem el Ryanair, destinació: l'Alguer. A l'avió ens preguntàvem si ens trobaríem amb algú que parles català (alguerès). Era tard quan ens van donar les claus del cotxe i ens disposàvem a buscar el bed and breakfast que havíem reservat, teníem la direcció però no hi va haver manera de trobar-lo, ja portàvem gairebé una hora voltant i ens vem encoratjar a demanar-ho a un parell d'amics q passejaven el seu gos, ens van enviar a un bed and breakfast, però va resultar q no era el nostre, allà ens van saber indicar on havíem d'anar. Agafem el cotxe i passat l'ospedale tornem a preguntar a un parell de senyores, mentre es discutien per vera qui tenia raó arriben dos nois... I tant q sabem on és! Ja us acompanyem, ens diuen. Doncs ja ens veus, a les 12 de la nit caminant per un carreronet fosc acompanyades d'un parell de nois. Què Carol? Vas passar por?? Et prometo que el proper cop això no passara, anirem directament a dormir a la platjeta, jeje! Però els nois eren molt bona gent, els hi vam preguntar si parlaven català, ens van dir que l'entenien però que no el parlaven... Ja deia jo que això que ens explicaven a col·legi que existeix un dialecte del català a l'Alguer era simplement una curiositat... Doncs la sorpresa va ser al conèixer el senyor del B&B, parlava català!!!! Quina il·lusió! A l'Alguer parlen una barreja de català arcaic, valencià, mallorquí i italià, tot això convenientment amanit amb la típica gestualització italiana.
Heu de tornar a ixi? ens va dir. No, li vam contestar, estem cansades del viatge. Comprenc, així us veig demà al maití.

Potser està una mica apartat del centre, però el tracte, l'habitació i el bany impecables. B&B Coffee and Milk, via Don Minzoni, TRAV/A/141 N° 25. www.coffeeandmilk.it

L'himne Alguerès

Dara banda da punent
hi ha una terra llunya llunya
és la nostra Catarunya
beglia forta i renaixent.

En allà, nostrus jalmans,
redimits de la gran prova,
van cantant la cansó nova
que atravessa monts i prans.

És un crit atronador
per la catalana terra,
que mil ànimas enserra
en un llass de jalmanor.

Aquest crit és arribat
fins a la nostra terra
catarans de l'Alguer coratge
no ubrirem nostru passat.

En lo sou gruriós camí
Catarunya sempre avança;
i per tot hont passa,
llansa la llevor ca da frurir.

O jalmans, no dispersem!
Catarunya està fent via.
Prest arribarà'l dia
en que tots renaixerem!

(Ramon Clavellet)