“Volver a las actividades cotidianas y al trabajo después de un tiempo de descanso puede provocar cuadros de depresión, angustia, mal humor irritación, ansiedad y cansancio. Se produce el mismo estado que se tenía antes de comenzar las vacaciones.”
Doncs que voleu que us digui, a mi em carrega les piles!!
Reconec que el dia abans de començar les vacances vaig estressar-me un xic. Eren les 7 de la tarda i encara havia de fer-me la maleta i deixar el pis, diguem-ne, que una mica decent. Per variar, l’andemà vam tenir que córrer per agafar el tren cap a l’aeroport (sembla estrany com passa de ràpid el temps al mati, entre que fas 4 mandres després que et soni el despertador, et rentes la cara i esmorzes ja passen 10 minuts de l’hora que tenies previst tancar darrere teu la porta de casa). Al que anàvem, un cop a l’aeroport tot bé, excepte l'oblit de demanar finestra a l’avió…
Al cap de dos dies ja ens atrevíem amb els grand taxi, uns mercedes atrotinats que no marxen fins que han omplert el cotxe, ni més ni menys que 7 persones (inclos el conductor), imagineu-vos !! De Marrakech a Imlil i allà a buscar guia per pujar al Toubkal (4167m). La sort va ser al conèixer en Jean, un francès que també s'havia proposat fer el cim. Ell coneixia un guia i varem decidir fer la ruta amb ell. El dia abans vam enllestir els preparatius pels dos dies, es a dir, una mula carregada amb les tendes, el menjar i les motxilles dels tres. Us preguntareu, una mula?? El fet és que el Jean havia decidit fer una ruta més llarga i era impossible carregar-ho tot entre ell i el guia. L'endemà sortíem cap al refugi de Neltner, a mig camí un dinar com deu mana,una remulladeta a les gorgues i el tè de rigor. Després de fer nit al refugi començàvem a enfilar cap amunt amb la llum de les estrelles i la lot del guia. Passades gairebé 3 hores ja havíem fet el cim!!!
Després de superar el primer repte ens en proposàvem un de ben diferent, fer la ruta de les kashbas. Amb aquesta intenció ens traslladàvem a Ouarzazate en autobús, evidentment ben proveïts d'aigua. El que teníem clar és que havíem de fer la ruta amb guia i 4x4 i el millor era trobar algú més per reduir despeses. Dit i fet, a l'autobús hi viatjaven una parella de francesos que també es proposaven la mateixa empresa. Al arribar a Ouarzazat ja ens van venir a buscar per oferirnos hotel ( hotel gazelle, una mica ronyós però amb piscina), guia i cotxe per fer la ruta.. L'endemà l'Ibrahim ens recollia amb el seu 4x4. La ruta:
- Ouarzazate - Skour - Vall de les roses - Gorges del Dadés
- Gorges del Todghra
- Merzouga ( viatge amb dromedari i nit al desert)
- Vall del Dra - Tinfou
- Tamagrute
Aquest gatet va caçar un ratolí a mig del desert i se'l va menjar allà al costat mentre sopàvem, monisim!
Una kashba.
Després dels 5 dies de ruta, tardes que es convertien en nits escoltant a librhaim parlant d'historia, medicina, politica i filosofia, nits sota les estrelles, visites a pobles i superar 50 graus de temperatura ens despediem de l'Ibrahim per anar a passar uns dies a casa d'uns familiars seus en un poblet perdut a mig de l'Antiatlas, Akhfaman. Aquella va ser la millor experiència que podiem viure al marroc. Una familia entranyable i acollidora. Fatim, Nadia, Hadija... no us oblidare!!
Ja ens quedaven pocs dies en terres del magrib ( المغرب ) i vem decidir anar tirant cap a la costa, però abans una parada a Taroudant. Ja a la costa, Agadir ens va semblar el Lloret marroquí i després de passar una nit en un hostal amb els llençols bruts agafavem un bus cap a Tarasud per dormir en un hostalet escoltant les onades de l'Atlàntic. L'última nit la em passar a una terrassa d'un hostal de Marrakech i com no podia ser d'una altre manera, el sopar de despedida a la plaça Jemaa el Fna.
1 comentari:
Com t'ho has currat penddo!!
Ara ja no haure de tornar a exlicar el viatge a ningu, li donare la direccio del teu bloc i llestos jeje ;)
Publica un comentari a l'entrada