“Volver a las actividades cotidianas y al trabajo después de un tiempo de descanso puede provocar cuadros de depresión, angustia, mal humor irritación, ansiedad y cansancio. Se produce el mismo estado que se tenía antes de comenzar las vacaciones.”
Doncs que voleu que us digui, a mi em carrega les piles!!
Reconec que el dia abans de començar les vacances vaig estressar-me un xic. Eren les 7 de la tarda i encara havia de fer-me la maleta i deixar el pis, diguem-ne, que una mica decent. Per variar, l’andemà vam tenir que córrer per agafar el tren cap a l’aeroport (sembla estrany com passa de ràpid el temps al mati, entre que fas 4 mandres després que et soni el despertador, et rentes la cara i esmorzes ja passen 10 minuts de l’hora que tenies previst tancar darrere teu la porta de casa). Al que anàvem, un cop a l’aeroport tot bé, excepte l'oblit de demanar finestra a l’avió…
Al cap de dos dies ja ens atrevíem amb els grand taxi, uns mercedes atrotinats que no marxen fins que han omplert el cotxe, ni més ni menys que 7 persones (inclos el conductor), imagineu-vos !! De Marrakech a I
Després de superar el primer repte ens en proposàvem un de ben diferent, fer la ruta de les kashbas. Amb aquesta intenció ens traslladàvem a Ouarzazate en autobús, evidentment ben proveïts d'aigua. El que teníem clar és que havíem de fer la ruta amb guia i 4x4 i el millor era trobar algú més per reduir despeses. Dit i fet, a l'autobús hi viatjaven una parella de francesos que també es proposaven la mateixa empresa. Al arribar a Ouarzazat ja ens van venir a buscar per oferirnos hotel ( hotel gazelle, una mica ronyós però amb piscina), guia i cotxe per fer la ruta.. L'endemà l'Ibrahim ens recollia amb el seu 4x4. La ruta:
- Ouarzazate - Skour - Vall de les roses - Gorges del Dadés
- Gorges del Todghra
- Merzouga ( viatge amb dromedari i nit al desert)
- Vall del Dra - Tinfou
- Tamagrute
Una kashba.
Després dels 5 dies de ruta, tardes que es convertien en nits escoltant a librhaim parlant d'historia, medicina, politica i filosofia, nits sota les estrelles
Ja ens quedaven pocs dies en terres del magrib ( المغرب ) i vem decidir anar tirant cap a la costa, però abans una parada a Taroudant. Ja a la costa, Agadir ens va semblar el Lloret marroquí i després de passar una nit en un hostal amb els llençols bruts agafavem un bus cap a Tarasud per dormir en un hostalet escoltant les onades de l'Atlàntic. L'última nit la em passar a una terrassa d'un hostal de Marrakech i com no podia ser d'una altre manera, el sopar de despedida a la plaça Jemaa el
1 comentari:
Com t'ho has currat penddo!!
Ara ja no haure de tornar a exlicar el viatge a ningu, li donare la direccio del teu bloc i llestos jeje ;)
Publica un comentari a l'entrada