dimecres, 26 de setembre del 2007

Viatge al Marroc. Estiu 2007

Després de tornar a la rutina em ve molt de gust recordar les vacances. Hi haurà gent que pensa que això no és saludable, fins i tot hi ha gent que es posa malalta...com n'hi diuen d’això? ...estres post vacacional??

“Volver a las actividades cotidianas y al trabajo después de un tiempo de descanso puede provocar cuadros de depresión, angustia, mal humor irritación, ansiedad y cansancio. Se produce el mismo estado que se tenía antes de comenzar las vacaciones.”

Doncs que voleu que us digui, a mi em carrega les piles!!

Reconec que el dia abans de començar les vacances vaig estressar-me un xic. Eren les 7 de la tarda i encara havia de fer-me la maleta i deixar el pis, diguem-ne, que una mica decent. Per variar, l’andemà vam tenir que córrer per agafar el tren cap a l’aeroport (sembla estrany com passa de ràpid el temps al mati, entre que fas 4 mandres després que et soni el despertador, et rentes la cara i esmorzes ja passen 10 minuts de l’hora que tenies previst tancar darrere teu la porta de casa). Al que anàvem, un cop a l’aeroport tot bé, excepte l'oblit de demanar finestra a l’avió…

La primera topada amb el marroc va ser un xoc de contrastos! Passejant pel zoco de Marrakech em va semblar que feia un viatge pel temps fins a l’edat mitjana...
Al cap de dos dies ja ens atrevíem amb els grand taxi, uns mercedes atrotinats que no marxen fins que han omplert el cotxe, ni més ni menys que 7 persones (inclos el conductor), imagineu-vos !! De Marrakech a Imlil i allà a buscar guia per pujar al Toubkal (4167m). La sort va ser al conèixer en Jean, un francès que també s'havia proposat fer el cim. Ell coneixia un guia i varem decidir fer la ruta amb ell. El dia abans vam enllestir els preparatius pels dos dies, es a dir, una mula carregada amb les tendes, el menjar i les motxilles dels tres. Us preguntareu, una mula?? El fet és que el Jean havia decidit fer una ruta més llarga i era impossible carregar-ho tot entre ell i el guia. L'endemà sortíem cap al refugi de Neltner, a mig camí un dinar com deu mana,una remulladeta a les gorgues i el tè de rigor. Després de fer nit al refugi començàvem a enfilar cap amunt amb la llum de les estrelles i la lot del guia. Passades gairebé 3 hores ja havíem fet el cim!!!
Després de superar el primer repte ens en proposàvem un de ben diferent, fer la ruta de les kashbas. Amb aquesta intenció ens traslladàvem a Ouarzazate en autobús, evidentment ben proveïts d'aigua. El que teníem clar és que havíem de fer la ruta amb guia i 4x4 i el millor era trobar algú més per reduir despeses. Dit i fet, a l'autobús hi viatjaven una parella de francesos que també es proposaven la mateixa empresa. Al arribar a Ouarzazat ja ens van venir a buscar per oferirnos hotel ( hotel gazelle, una mica ronyós però amb piscina), guia i cotxe per fer la ruta.. L'endemà l'Ibrahim ens recollia amb el seu 4x4. La ruta:
  1. Ouarzazate - Skour - Vall de les roses - Gorges del Dadés
  2. Gorges del Todghra
  3. Merzouga ( viatge amb dromedari i nit al desert)
  4. Vall del Dra - Tinfou
  5. Tamagrute

Aquest gatet va caçar un ratolí a mig del desert i se'l va menjar allà al costat mentre sopàvem, monisim!







Una kashba.






Després dels 5 dies de ruta, tardes que es convertien en nits escoltant a librhaim parlant d'historia, medicina, politica i filosofia, nits sota les estrelles
, visites a pobles i superar 50 graus de temperatura ens despediem de l'Ibrahim per anar a passar uns dies a casa d'uns familiars seus en un poblet perdut a mig de l'Antiatlas, Akhfaman. Aquella va ser la millor experiència que podiem viure al marroc. Una familia entranyable i acollidora. Fatim, Nadia, Hadija... no us oblidare!!

Ja ens quedaven pocs dies en terres del magrib ( المغرب ) i vem decidir anar tirant cap a la costa, però abans una parada a Taroudant. Ja a la costa, Agadir ens va semblar el Lloret marroquí i després de passar una nit en un hostal amb els llençols bruts agafavem un bus cap a Tarasud per dormir en un hostalet escoltant les onades de l'Atlàntic. L'última nit la em passar a una terrassa d'un hostal de Marrakech i com no podia ser d'una altre manera, el sopar de despedida a la plaça Jemaa el Fna.




1 comentari:

Nai ha dit...

Com t'ho has currat penddo!!
Ara ja no haure de tornar a exlicar el viatge a ningu, li donare la direccio del teu bloc i llestos jeje ;)

El temps a Girona

El temps a Dakar, Senegal