El meu primer partit de la selecció catalana.
17.30h. L'Ignasi arriba al pis amb el Chous, venen de fer un VoleiU. Després de dir: -Hola. ens saquegen la nevera, sopa de galets i un iogurt griego de Danone. Han deixat el cotxe ben aparcat davant de casa, només falta comprar l'entrada al servicaixa i agafar el transport públic per arribar al camp. Els intento convèncer que és la millor opció. I jo, que tinc poca força per fer sentir la meva veu, em veig pujant al cotxe i dient que SI a l'argument de: - va, si segur que hi haurà poca gent, trobarem aparcament a mates i comprarem l'entrada a les taquilles del camp.
19:00h, escoltem l'himne dels segadors des de la radio del cotxe tot buscant aparcament. El primer gol de la selecció catalana el sentim de l'afició des de la cua de les taquilles. Seiem a la "butaca" assignada, minut 30 de la primera part. I jo, desil·lusionada de l'ambient. On es la senyera gegant que ens ensenyaven per TV3? On és el mar de senyeres i estelades de l'afició? I els crits de ...UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ...o els d'UNA CATALUNYA INDEPENDENT??!?...
Bé..exagero una mica... potser...m'esperava més! molt més! Des d'aquí faig un crit: l'any vinent hem d'omplir el camp!!...que us semblaria el parit: CATALUNYA-ESPANYA?
Contenta de posar el nostre gra de sorra i de l'aportació de l'estelada. I també contenta per la victòria de la selecció Catalana i un altre cop contenta pel gol de Colòmbia en el temps afegit marxem tot enfredolits cap a casa.
17.30h. L'Ignasi arriba al pis amb el Chous, venen de fer un VoleiU. Després de dir: -Hola. ens saquegen la nevera, sopa de galets i un iogurt griego de Danone. Han deixat el cotxe ben aparcat davant de casa, només falta comprar l'entrada al servicaixa i agafar el transport públic per arribar al camp. Els intento convèncer que és la millor opció. I jo, que tinc poca força per fer sentir la meva veu, em veig pujant al cotxe i dient que SI a l'argument de: - va, si segur que hi haurà poca gent, trobarem aparcament a mates i comprarem l'entrada a les taquilles del camp.
19:00h, escoltem l'himne dels segadors des de la radio del cotxe tot buscant aparcament. El primer gol de la selecció catalana el sentim de l'afició des de la cua de les taquilles. Seiem a la "butaca" assignada, minut 30 de la primera part. I jo, desil·lusionada de l'ambient. On es la senyera gegant que ens ensenyaven per TV3? On és el mar de senyeres i estelades de l'afició? I els crits de ...UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ...o els d'UNA CATALUNYA INDEPENDENT??!?...
Bé..exagero una mica... potser...m'esperava més! molt més! Des d'aquí faig un crit: l'any vinent hem d'omplir el camp!!...que us semblaria el parit: CATALUNYA-ESPANYA?
Contenta de posar el nostre gra de sorra i de l'aportació de l'estelada. I també contenta per la victòria de la selecció Catalana i un altre cop contenta pel gol de Colòmbia en el temps afegit marxem tot enfredolits cap a casa.
