dijous, 27 de setembre de 2007

Congrés CLA ( I ). L'Alguer

Deuria ser un dilluns de juliol i arribava a la feina de mol mala gana, allò que diuen, que et lleves amb el peu esquerra (la veritat, no m'hi vaig fixar). El cas, que arribo a la feina i la Carol, la meva companya de laboratori, em diu que al setembre ens envien a un congrés...a Sardenya!! El congrés es farà en un resort molt a prop de Cagliari, diu. Jo no donava crèdit del que m'estava dient, que marxem a Sardenya en un resort 5 dies tot pagat??? Un cop assimilada la noticia vam dedicar el matí a buscar vols. Hi havien vols a Cagliari però els horaris de vol no eren compatibles amb els dies del congrés i a mi no se'm va ocórrer altre cosa que buscar un vol a l'Alguer. Total, Cagliari està a l'altre punta de l'Alguer, però és una illa, no? I què millor que un cotxe per mourens d'una punta a l'altre. Ingènua de mi pensant-me que com que és una illa les distancies són curtes... 262 Km. Tot i que no ve al cas, aquell mateix dia buscant vols me'n vaig adonar que Vueling posa vols directes Barcelona-Nice! I em va trucar l'Anna (la meva germana) per dir-me que es comprava un cotxe i que em donava el seu per 300€. Evidentment, aquell dia no em vaig llevar amb el peu esquerre.

Al cap de dues setmanes de tornar de vacances ja agafàvem el Ryanair, destinació: l'Alguer. A l'avió ens preguntàvem si ens trobaríem amb algú que parles català (alguerès). Era tard quan ens van donar les claus del cotxe i ens disposàvem a buscar el bed and breakfast que havíem reservat, teníem la direcció però no hi va haver manera de trobar-lo, ja portàvem gairebé una hora voltant i ens vem encoratjar a demanar-ho a un parell d'amics q passejaven el seu gos, ens van enviar a un bed and breakfast, però va resultar q no era el nostre, allà ens van saber indicar on havíem d'anar. Agafem el cotxe i passat l'ospedale tornem a preguntar a un parell de senyores, mentre es discutien per vera qui tenia raó arriben dos nois... I tant q sabem on és! Ja us acompanyem, ens diuen. Doncs ja ens veus, a les 12 de la nit caminant per un carreronet fosc acompanyades d'un parell de nois. Què Carol? Vas passar por?? Et prometo que el proper cop això no passara, anirem directament a dormir a la platjeta, jeje! Però els nois eren molt bona gent, els hi vam preguntar si parlaven català, ens van dir que l'entenien però que no el parlaven... Ja deia jo que això que ens explicaven a col·legi que existeix un dialecte del català a l'Alguer era simplement una curiositat... Doncs la sorpresa va ser al conèixer el senyor del B&B, parlava català!!!! Quina il·lusió! A l'Alguer parlen una barreja de català arcaic, valencià, mallorquí i italià, tot això convenientment amanit amb la típica gestualització italiana.
Heu de tornar a ixi? ens va dir. No, li vam contestar, estem cansades del viatge. Comprenc, així us veig demà al maití.

Potser està una mica apartat del centre, però el tracte, l'habitació i el bany impecables. B&B Coffee and Milk, via Don Minzoni, TRAV/A/141 N° 25. www.coffeeandmilk.it

L'himne Alguerès

Dara banda da punent
hi ha una terra llunya llunya
és la nostra Catarunya
beglia forta i renaixent.


En allà, nostrus jalmans,
redimits de la gran prova,

van cantant la cansó nova
que atravessa monts i prans.

És un crit atronador
per la catalana terra,

que mil ànimas enserra

en un llass de jalmanor.

Aquest crit és arribat
fins a la nostra terra

catarans de l'Alg
uer coratge
no ubrirem nostru passat.

En lo sou gruriós camí
Catarunya sempre avança;
i per tot hont passa,

llansa la llevor ca da frurir.

O jalmans, no dispersem!
Catarunya està fent via.

Prest arribarà'l dia

en que tots
renaixerem!

(
Ramon Clavellet)

dimecres, 26 de setembre de 2007

Viatge al Marroc. Estiu 2007

Després de tornar a la rutina em ve molt de gust recordar les vacances. Hi haurà gent que pensa que això no és saludable, fins i tot hi ha gent que es posa malalta...com n'hi diuen d’això? ...estres post vacacional??

“Volver a las actividades cotidianas y al trabajo después de un tiempo de descanso puede provocar cuadros de depresión, angustia, mal humor irritación, ansiedad y cansancio. Se produce el mismo estado que se tenía antes de comenzar las vacaciones.”

Doncs que voleu que us digui, a mi em carrega les piles!!

Reconec que el dia abans de començar les vacances vaig estressar-me un xic. Eren les 7 de la tarda i encara havia de fer-me la maleta i deixar el pis, diguem-ne, que una mica decent. Per variar, l’andemà vam tenir que córrer per agafar el tren cap a l’aeroport (sembla estrany com passa de ràpid el temps al mati, entre que fas 4 mandres després que et soni el despertador, et rentes la cara i esmorzes ja passen 10 minuts de l’hora que tenies previst tancar darrere teu la porta de casa). Al que anàvem, un cop a l’aeroport tot bé, excepte l'oblit de demanar finestra a l’avió…

La primera topada amb el marroc va ser un xoc de contrastos! Passejant pel zoco de Marrakech em va semblar que feia un viatge pel temps fins a l’edat mitjana...
Al cap de dos dies ja ens atrevíem amb els grand taxi, uns mercedes atrotinats que no marxen fins que han omplert el cotxe, ni més ni menys que 7 persones (inclos el conductor), imagineu-vos !! De Marrakech a Imlil i allà a buscar guia per pujar al Toubkal (4167m). La sort va ser al conèixer en Jean, un francès que també s'havia proposat fer el cim. Ell coneixia un guia i varem decidir fer la ruta amb ell. El dia abans vam enllestir els preparatius pels dos dies, es a dir, una mula carregada amb les tendes, el menjar i les motxilles dels tres. Us preguntareu, una mula?? El fet és que el Jean havia decidit fer una ruta més llarga i era impossible carregar-ho tot entre ell i el guia. L'endemà sortíem cap al refugi de Neltner, a mig camí un dinar com deu mana,una remulladeta a les gorgues i el tè de rigor. Després de fer nit al refugi començàvem a enfilar cap amunt amb la llum de les estrelles i la lot del guia. Passades gairebé 3 hores ja havíem fet el cim!!!
Després de superar el primer repte ens en proposàvem un de ben diferent, fer la ruta de les kashbas. Amb aquesta intenció ens traslladàvem a Ouarzazate en autobús, evidentment ben proveïts d'aigua. El que teníem clar és que havíem de fer la ruta amb guia i 4x4 i el millor era trobar algú més per reduir despeses. Dit i fet, a l'autobús hi viatjaven una parella de francesos que també es proposaven la mateixa empresa. Al arribar a Ouarzazat ja ens van venir a buscar per oferirnos hotel ( hotel gazelle, una mica ronyós però amb piscina), guia i cotxe per fer la ruta.. L'endemà l'Ibrahim ens recollia amb el seu 4x4. La ruta:
  1. Ouarzazate - Skour - Vall de les roses - Gorges del Dadés
  2. Gorges del Todghra
  3. Merzouga ( viatge amb dromedari i nit al desert)
  4. Vall del Dra - Tinfou
  5. Tamagrute

Aquest gatet va caçar un ratolí a mig del desert i se'l va menjar allà al costat mentre sopàvem, monisim!







Una kashba.






Després dels 5 dies de ruta, tardes que es convertien en nits escoltant a librhaim parlant d'historia, medicina, politica i filosofia, nits sota les estrelles
, visites a pobles i superar 50 graus de temperatura ens despediem de l'Ibrahim per anar a passar uns dies a casa d'uns familiars seus en un poblet perdut a mig de l'Antiatlas, Akhfaman. Aquella va ser la millor experiència que podiem viure al marroc. Una familia entranyable i acollidora. Fatim, Nadia, Hadija... no us oblidare!!

Ja ens quedaven pocs dies en terres del magrib ( المغرب ) i vem decidir anar tirant cap a la costa, però abans una parada a Taroudant. Ja a la costa, Agadir ens va semblar el Lloret marroquí i després de passar una nit en un hostal amb els llençols bruts agafavem un bus cap a Tarasud per dormir en un hostalet escoltant les onades de l'Atlàntic. L'última nit la em passar a una terrassa d'un hostal de Marrakech i com no podia ser d'una altre manera, el sopar de despedida a la plaça Jemaa el Fna.




diumenge, 2 de setembre de 2007

Benvinguts al meu bloc!!

Falten pocs minuts perquè se m'acabin oficialment les vacances, demà torno a la rutina... bé, la veritat és que m'esperen un parell de mesos mogudets: congrés a Sardenya, cap de setmana llarg a Nice, visita obligada a una amiga que està d'Erasmus a Bèlgica... però no avancem esdeveniments :)

Em proposo fer un petit resum d'aquest estiu taaaaaan fantàstic! 4 fotos perquè us feu una idea de per on he voltat. I si no me'n canso (que m'han dit que això de fer un bloc treu molt de temps i jo no tinc gaire paciència) seguiré explicant com em va això de fer el pendó.

Una abraçada per a tothom que llegeixi el missatge!




El temps a Girona

El temps a Dakar, Senegal