Turquıa 1a part

Despres dun parell de vols pesats (Bcn - Roma: on els auxiliars de vols semblava que havien sortit duna pelicula cutre dels anys 80 i Roma-Istanbul: amb una hora de retard perque havien donat per duplicat els seiens i tenien que reubicarnos) vem aterrar a Istanbul. De laeroport al centre amb metro, sorprenent leficacia del transport public en aquesta ciutat! Hem passat dos dies allotjats al bell mig dIstanbul, a dos pasos Santa Sofıa i la Mesquita blava. Hem visitat lhipodrom, el barri de Beyoğlu, ens hem perdut pel bazar de les especies i hem fet un 'creuer' pel Bosfor amb un ferry public (3 € anar desdel contınent europeu fıns al asıatıc ı tornar...amb unes vıstes espectaculars dIstanbul a la posta de sol). Molts Kebaps! Despres destar dos dies sense saber on aniriem els proxıms dıes, aquest mati ens hem llançat a la pıscına ı hem reservat un mega-macrotour de 17 dies per tota la part oest de Turquia. Daqui a una hora ens posen dins dun bus nocturn per llevar-nos a Ephesos. La ruta seguıra per Pamukkale- Fethıye-Creuer de 4 dıes fıns a Olympos ı fınalment la Capadocıa, per tornar a Istambul el dıa 12 al matı.

Seguırem escrıvınt el proxım dıa dınternet!!!

Una abraçada!

Superant reptes

I quan ja semblava que estava tot decidit va i em donen la beca per marxar 3 setmanes a England per aprendre angles. Només tenia una setmana per buscar el curs, l'allotjament, el vol i enllestir totes les coses per l'última setmana de feina al departament de Nutrició ... estress en estat pur!!!
Però per sort tot ha sortit bé. Un vol des de Reus fins a Bournemouth seguit d'un bus i dos trens per arribar a Bath i tot amb el meu anglès... I would like to go to... is this my train?? How much is the tiket for... El que mes dur sem va fer va ser buscar i trobar la residencia... Eren les 10 de la nit d'un dissabte, jo carregava la maleta de rodes i la motxilla i només feia que trobar-me gent beguda pel carres i molts disfressats... i doncs... a qui tenia que preguntar??? Mes d'una hora voltant i ningú em sabia dir on collons parava la meva residencia... al final, un parell de noies (de la poca gent que quedava serena al carrer) em van indicar la direcció. No hi havia ningú que em pogués donar la clau i vaig trucar a un telefon de seguretat... -Hello, I need my key for the residence... buuuf!!! esforços vaig tenir que fer per entendre'l i fer-me entendre!!! A les 12 de la nit ja estava instal·lada... Sola, sense Internet, llit petit, pica, armari i moqueta (per mi antihigiènica i ronyosa).

Peró d'això ja en fa gairebé dues setmanes, el meu anglès ha millorat... o no! Però he perdut la por a parlar-lo, que és del que es tracta!
Gent maca i gent entranyable a l'escola (i també fora). Taiwan, Finlàndia, Itàlia, Argèlia, Suisa, França, Alemanya, Aràbia Saudí, Corea, Polònia i of course...from Catalonia!!

Tardes senceres als parcs, escapades a Bristol, Cardiff i London (les dues últimes les tinc pendents per aquest cap de setmana), una festa IMPRESSIONANT en un barri de Bristol amb aires del Bronxs de NY. Mai el meu cos havia rebut l'impacte de tants decibels de so!...fins hi tot tenia por que el meu cor se'm descompenses amb aquells sotracs! Gent de tots els racons del mon, fins i tot algun doble d'un model de CK, arros i mongetes amb pollastre i cervesa a 1 Pound ... més tard ens van dir que era perillós anar-hi... Massa primmirats aquests anglesos de Bath...

Estic bé amb la gent, amb l'idioma, m'estic acostumant al menjar (tot i que tinc cuina i de tant en tant em regalo una amanida amb oli d'oliva) però el que no puc suportar es el temps!!!! Pluja, vent, fred... que no se n'han adonat els Anglesos que som al pic de l'estiu!!!!!!!!!!!!!!

Un repte superat i una experiència més que guardaré amb molt bon record.

Temporada de calçots

Temporada de calçots i de quedades. Qualsevol excusa és bona per (re)trobar-nos... I tenir la sensació que per molts dies que passin sense veure'ns, per molt que canviïn les nostres vides, sempre, i dic: sempre, sereu amics.

Quatre fotos per recordar aquell diumenge de març amb un sol espaterrant (que tant hem esperat durant aquest hivern llarg i fred).

Gossos falderUs amb una dubtosa orientació sexual, cervesa per seguir amb el Vi negre, ratafia i tiberi de calçots, sense oblidar la llangUniseta, la "panxeta"(???) i els xorisets. Postres fets amb molt d'amor i carinyo però sense raspadura de llimona, confidencies i alguna canita al aire. Un...no m'importa perdre el tren per seguir xerrant amb vosaltres. Endivinalles..."tinc una dent i faig correr a tota la gent"."Una senyora..."...mmm, no el recordo,...però se que sempre nava molla. Escura que escura el got de salsa, Anna Maria! L'any que ve n'hauras de preparar un xic mes!...encara que en se d'alguns que mai dirien prou. L'all i oli que tant fa remugar a l'Albert, pero que sempre se n'acaba sortint... Un piset acabat d'estrenar i una molt bona noticia: t'enim un profe nou al Ripolles!

...Una bona estona que esperU que es repeteixi ben aviat!

Un cap d'any diferent

Un cap d'any diferent a l'Alguer, petita vila dels països catalans.

...Passejades per la muralla amb vistes al Mediterrani, caffè latte matutins de luxe amb l'escalforeta del sol. Pasta i pizza típicament italiana, recerca fallida (tot s'ha de dir) de la nostre estimada llengua i un apartament IKEA amb sofà llit i cuina dins l'armari. Sopar casolà de cap d'any exquisit (contant els estris de cuina que ens oferia l'armariet) a base de torradetes de salmo i caviar, amanida de tomata i mozzarella banyat a l'oli d'oliva i espolvorat d'orenga, pasta fresca al pesto i espumoso rosato per celebrar el nou any. No van faltar les dotze campanades retransmeses per l'estimat... Tomàs Molina^2. I el guateque, cutre, de la TV3 amb la Beth (Aaaixxx Nai com et queia la bava!!), Les Tietes Queques, Teràpia de Shock, i d'altres...

Un cap d'any diferent i molt entranyable.

C R I S I ?? !! ?? !!

C R I S I !!


CRISI econòmica
La CRISI dels...28?
CRISI de parella













P R O U, no???